Maçanet de Cabrenys
La zona on s’ubica l’actual municipi de Maçanet de Cabrenys ja era habitada des de la prehistòria, tal com demostren el menhir de la Pedra Dreta i les restes megalítiques trobades a prop de l’Arnera.
El caràcter de Maçanet el defineix la situació geogràfica. De ponent a llevant el travessa el riu Arnera, on els rius Frausa i Ardenya hi aboquen les aigües que acaben desembocant a l’embassament de Boadella. Maçanet és a l’Empordà però no a la plana, sinó a les Garrotxes.
Limita amb quatre municipis sud-catalans i sis de nord-catalans, i això fa que la influència francesa hi sigui ben palpable. El poble està envoltat per les muntanyes més altes de l’Empordà. Des del puig Moixer -de 1.450 metres d’altitud- s’observa bona part de la Catalunya del Nord, de la plana empordanesa i de la badia de Roses, que, des de Maçanet, és un festival de llums en la llunyania.
Maçanet de Cabrenys és un municipi que, com altres poblacions empordaneses, han patit a causa de la seva ubicació fronterera. Un dels fets que marca la història recent és l’allau de refugiats que durant el gener i principis de febrer de 1939 van fugir del nou Règim franquista i travessant els Pirineus van passar pel poble.
Durant la postguerra el contraban es converteix en un mitjà bàsic de supervivència. Arriben a Maçanet molts refugiats europeus fugits del nazisme, que volen arribar al nord d’Àfrica.
Curiositats
Els darrers anys, el poble ha creat el projecte “La Vall Infinita”, amb el que vol posar en valor la promoció del silenci i la tranquil·litat que ofereix el seu entorn. Per fer-ho, han elaborat la “Guia dels espais de silenci”, en la qual geolocalitzen 25 espais idíl·lics entre punts amb vistes boniques, punts immersos al bosc i punt situats a tocar de l’aigua.
Maçanet de Cabrenys disposa de les “Rutes dels Exilis”, incorporades dins la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya. Aquestes senyalitzacions fan referència a un patrimoni in situ on es pretén commemorar, explicar i recuperar fets històrics que fan referència al període cronològic que va des del 1931 al 1980. Són llocs vius, on el pas del temps permet reviure, escoltar i sentir les emocions dels protagonistes de la Segona República, la postguerra i el franquisme. Tanmateix, són escenaris de record, reflexió i d’homenatge, sent instruments vius per a la divulgació històrica i la pedagogia social.
