Un viatge físic i emocional pels engranatges d’un sistema que ens exigeix produir sense parar.
A través de la dansa i el teatre físic, la peça ens endinsa en un univers laboral marcat per la pressió, la competitivitat i la deshumanització. Els cossos es converteixen en el reflex d’un sistema que accelera ritmes, difumina límits personals i transforma les relacions humanes en dinàmiques de rendiment constant.
Amb una mirada crítica i contemporània, l’espectacle explora fins on som capaços d’arribar per adaptar-nos a les exigències del món corporatiu i quines conseqüències emocionals i físiques té aquesta manera de viure i treballar. Una proposta intensa i evocadora que convida a qüestionar els valors d’una societat obsessionada amb la productivitat.
Sabies que…?
Jessica Castellón i Boris Orihuela venen del món de la dansa urbana, la gimnàstica rítmica i la dansa contemporània. Les seves peces han estat premiades en certàmens internacionals i programades en festivals d’arreu d’Europa. Jessica va ser campiona d’Espanya de gimnàstica rítmica.
Creació i interpretació
Jessica Castellón i Boris Orihuela
Producció musical, text i veu
Eugenio “Guarino” Parra i Boris Orihuela
Direcció i edició audiovisual
Occasiò Films i Film Cubicle
Fotografia
Sara Pérez Roig
Residència de creació
Centro Coreográfico de La Gomera
Organitzat per AGITART SCCL Promou i finança l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines
Vivim en una indústria cultural que sovint reprodueix les mateixes lògiques que critica: la competitivitat, la producció accelerada, la jerarquia, la precarietat. Però existeixen altres maneres de crear.
Aquesta taula rodona convida tres experiències diverses a compartir com entenen i practiquen la creació en dansa i moviment des dels valors de l’economia social i solidària: la cooperació, la participació, i les formes alternatives d’organitzar-se dins de la indústria cultural.
L’activitat s’emmarca en el Cercle de Cultura de l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines, un espai de reflexió i formació al voltant de la cultura i els valors cooperatius, i es fa en diàleg amb l’espectacle Cuentas Corrientes —una peça de dansa i teatre físic que interroga precisament el cos i el treball en un sistema d’exigència constant.