La casa de la bailarina Àurea de Sarrà
«Quan entrava en aquella casa em semblava que entrava en una pel.lícula. Era tan luxosa i senyorial, una casa que jo només veia a grans pel.lícules. Jo mai havia vist una casa com aquella…»
Así es como Cèlia recuerda lo que sentía cuando, de pequeña, entraba en la casa de la bailarina Àurea de Sarrà, en el núcleo de Arenys d’Empordà.
En esta propiedad familiar, que incluía el castillo medieval, es donde la familia pasaba los veranos. Àurea heredó la casa en 1930, después de la muerte de su hermana Emília. Y aquí es donde estableció definitivamente su residencia en la última etapa de su vida.

«El meu pare era taxista i la portava cada dijous a comprar a Figueres i a fer encàrrecs amb el taxi. I jo els acompanyava quan no tenia col·legi. Anava amb ella i m’explicava coses i jo entrava a casa seva.»
Àurea de Sarrà tenía 80 años, pero mantenía el aire distinguido de una mujer elevada, impregnada de arte y cultura. Una mujer mayor que vivió una gran vida.
«La meva tia era modista a Garrigàs i li havia arreglat algun vestit. Doña Àurea tenía una costurera en Barcelona y bajaba allí a comprar telas y tejidos y se lo hacía hacer todo allí. Mi tía solo le hacía los «arreglos».»
Àurea de Sarrà morí l’any 1974, als 85 anys. Fou enterrada a Arenys, vora la seva finca. A la tomba, una única inscripció «DOMUS AUREA» (la casa d’Àurea)