La casa de la ballarina Àurea de Sarrà
“Quan entrava en aquella casa em semblava que entrava en una pel.lícula. Era tan luxosa i senyorial, una casa que jo només veia a grans pel.lícules. Jo mai havia vist una casa com aquella…”
Així és com la Cèlia recorda el que sentia quan, de petita, entrava a la casa de la ballarina Àurea de Sarrà, al nucli d’Arenys d’Empordà.
En aquesta propietat familiar, que incloïa el castell medieval, és on la família passava els estius. Àurea va heretar la casa el 1930, després de la mort de la seva germana Emília. I aquí és on va establir definitivament la seva residència en la darrera etapa de la seva vida.
“El meu pare era taxista i la portava cada dijous a comprar a Figueres i a fer encàrrecs amb el taxi. I jo els acompanyava quan no tenia col·legi. Anava amb ella i m’explicava coses i jo entrava a casa seva.”
Àurea de Sarrà tenia 80 anys però mantenia l’aire distingit d’una dona elevada, impregnada d’art i de cultura. Una dona gran que va viure una gran vida.
“La meva tia era modista a Garrigàs i li havia arreglat algun vestit. Donya Àurea tenia una costurera a Barcelona i hi baixava a comprar robes i teles i s’ho feia fer tot allà. La meva tia només li feia els “arreglos”.”
Àurea de Sarrà morí l’any 1974, als 85 anys. Fou enterrada a Arenys, vora la seva finca. A la tomba, una única inscripció “DOMUS AUREA” (la casa d’Àurea)
