Durant poc més d’una hora, el públic serà testimoni d’una cerimònia familiar aparentment aliena i coneixerà la Babita a la vegada que s’acomiadarà d’ella.
L’àvia de la creadora d’aquesta peça íntima de teatre documental, l’àvia Teresa o també anomenada Babita, va fer 100 anys el 2020. Davant de la seva avançada edat, Gisela Saló decideix assajar el seu funeral i convertir-lo en una peça escènica que permeti dir adeu i afrontar la mort. Amb la Cia de Creació Kunstant proposen un recorregut per les seves cançons preferides, les seves històries, els records de les cintes de vídeo 8, les infinites trucades en temps de Covid… Un funeral abans de temps transformat en peça escènica musical.
DRAMATÚRGIA
És a través de la paraula, el meu pensament projectat textualment, les cites de la meva àvia, les nostres converses de telèfon enregistrades, la música en directe (piano, violí, viola, guitarra i veu), els records de les cintes de vídeo 8, diferents vídeos de familiars parlant sobre la Babita en l’actualitat, la veu de la Babita enregistrada, la música del vinil i el radiocassette, les diapositives familiars antigues, escenes del Richard Gere i d’altres records visuals i textuals, que es conforma la dramatúrgia de La meva àvia és immortal (assaig d’un possible funeral).
Un diàleg permanent entre el passat i el present que ens permet fer un viatge en la vida de la Babita i en el temps, a partir d’un recorregut musical, històric i sociològic.
Repartiment: Francesc Saló (piano), Ferran Saló (violí i viola) i Gisela Saló (veu, guitarra i piano)
Creació audiovisual: Nina Solà i David Minguillón
Tècnica de vídeo-mapping: Elisenda Planell
Escenografia, il·luminació i vestuari: Iván García i Selene Sánchez
Ajudant de direcció: Mireia Lucas
2n ajudant de direcció: Victoria Bilbao
Producció i distribució: Raúl Gallegos
Acompanyament: Jordi Fondevila
Text, direcció escènica i dramatúrgia: Gisela Saló