Peajes és el «munt de merda» que Clara Ingold té al cap i ha deixat plasmada en un format unipersonal, en el qual barreja les seves pròpies composicions musicals i conclusions a les quals ha arribat sobre la creativitat, la melancolia i l’amor. Sobretot l’amor.

«Amb l’excusa que la gent ve a veure comèdia, obligo al públic a veure el meu primer repertori de cançons pròpies i compleixo el meu somni de ser cantant». No és un monòleg ni es un concert a l’ús, però son les dues coses alhora.