Capmany
Capmany és un petit municipi de l’Alt Empordà situat als darrers contraforts meridionals de la serra de l’Albera. Amb una superfície de 26,40 km², una altitud de 107 metres i poc més de 600 habitants, conserva l’essència tranquil·la i autèntica dels pobles empordanesos.
El terme municipal limita amb diversos pobles de l’entorn i està format per un nucli principal, algunes masies disseminades i dos veïnats: Bosquerós i la Viladevall. El paisatge és marcat per serres suaus, turons i rieres com el Llobregat d’Empordà, que configuren un entorn natural ric i divers.
Tradicionalment, l’economia de Capmany ha estat lligada a la vinya. Avui dia, el municipi compta amb diversos cellers dins la denominació d’origen Empordà, fet que el converteix en un indret destacat per a l’enoturisme. Paral·lelament, el turisme rural ha anat guanyant pes en els darrers anys.
El territori també destaca pel seu patrimoni megalític, amb diversos dòlmens i menhirs que testimonien la presència humana des de la prehistòria.
Un poble amb història, paisatge i identitat pròpia, ideal per descobrir l’Empordà més autèntic.
Història
La història de Capmany es remunta a la prehistòria, amb la presència de nombrosos monuments megalítics datats entre el 3300 i el 2700 aC. Durant l’edat mitjana, el territori formava part del vescomtat de Rocabertí i apareix documentat des del segle IX, amb referències al nucli de Capmany i a la parròquia de Santa Àgata.
Al llarg dels segles, el poble va consolidar la seva estructura social i institucional, amb la presència de senyors feudals, activitat notarial i equipaments com hospital, capella i organització pròpia de justícia. També va patir episodis històrics rellevants, com ocupacions militars i conflictes com la Guerra Gran i la Guerra Civil.
A partir del segle XIX i especialment al segle XX, Capmany experimenta una transformació progressiva amb la millora d’infraestructures, la creació de societats culturals i agrícoles, i el desenvolupament del cooperativisme vinculat a la vinya. Tot i les dificultats derivades de plagues, crisis i incendis, el municipi ha sabut mantenir la seva identitat i evolucionar fins a l’actualitat.
Personatges il·lustres
Gregori Artizà Lapedra (1839–1921) va ser mestre, escriptor, agrònom i enòleg, i una figura clau en la vida cultural i agrícola de Capmany. Va exercir llargament com a mestre, tant al poble com a Vic, i va mantenir vincles amb destacades figures literàries del seu temps.
Compromès amb el desenvolupament del territori, va destacar també en l’àmbit vitivinícola, rebent reconeixements en exposicions nacionals i internacionals, i participant en la lluita contra la fil·loxera a la província de Girona.
Autor de diverses obres sobre educació i història, va deixar com a llegat destacat l’obra Notícies històriques del territori i poble de Capmany (1918), una referència per conèixer el passat del municipi.
Arseni Corsellas Perxes (1904–1967) va ser músic i professor, amb una trajectòria vinculada tant a la interpretació com a la docència. Format en violí a Figueres i Barcelona, va tocar en diverses cobles i orquestres destacades durant els anys trenta.
Posteriorment, va desenvolupar una tasca important com a docent, impartint classes de violí i exercint com a professor de música a Figueres. La seva carrera reflecteix un compromís constant amb la difusió i l’ensenyament de la música.
Manuel Ibáñez Escofet (1917–1990) va ser escriptor i periodista, una figura destacada del periodisme català del segle XX. Vinculat a mitjans com El Correo Catalán, Tele/eXprés i especialment La Vanguardia, va destacar pel seu compromís amb la cultura, la llibertat i la llengua.
Va trobar a Capmany un espai de calma i inspiració, on passava temporades i mantenia un fort vincle personal amb el poble. En els seus darrers anys, hi va escriure part de la seva obra i hi va deixar també un llegat material, cedint part de la seva biblioteca al municipi.
Per als capmanyencs, és recordat com una figura il·lustre i propera, profundament vinculada a la vida cultural del poble.
