Vilabertran
Vilabertran és un petit a tocar de la ciutat de Figueres. El terme municipal és força reduït, compta amb 2,29 km² d’extensió ubicats a la plana empordanesa, a l’interfluvi dels rius Manol i Muga, la confluència dels quals es fa aigües avall de Vilabertran. El territori és força pla i a una alçada relativa sobre el nivell del mar de 19 metres. Es troba ben regat per nombrosos pous i per la riera de Figueres o de Galligants, paral·lela amb el límit amb Vilatenim, a ponent de Vilabertran. El municipi també limita amb els veïns de Cabanes i Figueres.
El casc urbà s’estén a llevant de l’element arquitectònic més característic del municipi, el monestir de Santa Maria de Vilabertran, una de les canòniques medievals més ben conservades de Catalunya. El poble és de carrers estrets i rectilinis, que s’entrecreuen de forma gairebé perpendicular, formant una malla que va de nord a sud i d’est a oest. La plaça de Catalunya i la plaça dels Hortolans, juntament amb els carrers de l’Empordà i de Santa Maria formen el centre urbà de la població. Aquí és on es concentren els establiments comercials, alguns dels moderns equipaments municipals i un altre dels edificis emblemàtics del poble, la Torre d’en Reig, edifici d’estil modernista, actual seu de l’Ajuntament i d’altres dependències municipals.
L’abundant aigua del subsol i una terra molt fèrtil han fet de Vilabertran una població de tradició eminentment agrícola. L’existència de sistemes de rec molt eficients, com les sínies o els pous, han donat com a resultat que històricament el recurs econòmic més important del municipi hagi estat l’agricultura. La plana vilabertranenca és un terreny molt pla i fèrtil i l’horta n’és el sistema de conreu més estès.
Tots aquests elements han configurat un paisatge molt interessant, en el qual es barregen els conreus i els xiprers, l’arquitectura popular de les cases i edificis del poble i l’arquitectura medieval del conjunt medieval de Santa Maria.
La Canònica
Considerada Bé Cultural d’Interès Nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya, Santa Maria de Vilabertran constitueix sense cap mena de dubte un dels exemples més ben conservats de Catalunya de l’arquitectura de les canòniques regulars medievals.
El nucli de l’abadia s’organitza al voltant del claustre: les dependències monàstiques i l’església del segle XII, amb elements típicament romànics, on trobarem exposada la recentment restaurada Creu de Vilabertran. El Palau de l’Abat, fora del nucli bàsic, encara es troba en procés de restauració.
L’abadia fou construïda a final de segle XI, principis del XII per l’Abat Rigau, amb l’ajut de tres famílies nobles de la vila. L’església de tres naus, amb un elegant campanar Llombart, i el claustre, que conserva perfectament la disposició de les diferents dependències monacals, són el principal element del monument, creant un conjunt harmònic d’una sòbria bellesa.
La Creu de Vilabertran és la creu processional d’argenteria més gran de Catalunya, de plata sobredaurada amb ànima de fusta, amb incrustacions de pedres semiprecioses d’època romana amb entalles d’iconografia pagana. La creu es troba exposada a l’església, el seu emplaçament original.
Personatges il·lustres
Pere Rigau (c.segle XI – 1114)
Sacerdot vinculat a l’església de Santa Maria de Vilabertran, destacà per la seva pietat i prestigi espiritual, que van atraure fidels i clergues d’arreu. Amb el seu impuls es va iniciar la construcció del monestir, del qual en fou el primer abat. Va governar amb saviesa fins a la seva mort el 1114 i fou considerat un home sant, iniciant-se posteriorment intents de beatificació.
Pere Hortolà (1493 – 1568)
Nascut a Perpinyà, fou teòleg i doctor en dret canònic, amb una destacada trajectòria acadèmica com a rector de la Universitat de Barcelona. Nomenat abat de Vilabertran per Felip II, participà en el Concili de Trento i impulsà reformes religioses. A la seva tornada, treballà per renovar la vida monàstica malgrat les dificultats, deixant també una obra escrita rellevant.
Ramon Reig (1903 – 1963)
Pintor vinculat a Vilabertran i a figures com Salvador Dalí. Especialitzat en aquarel·la, va exposar internacionalment i desenvolupà una important tasca docent a Figueres. Va ser director de l’Institut, professor d’arts i cofundador del Museu de l’Empordà, esdevenint una figura clau de la cultura empordanesa del segle XX.
Josep Reig i Palau
Fill de Vilabertran, va ésser el que va construir la Torre d’estil modernista, anomenada avui “Torre d’en Reig”.
Era enginyer forestal i va ésser ell que va fixar les dunes d’Empúries. La casa forestal de Sant Martí d’Empúries va ésser el motiu pel qual es va inspirar per la construcció de la Torre del nostre poble. Tenen molts elements en comú.
