Espolla
Espolla forma part de la comarca de l’Alt Empordà, província de Girona.
És un municipi ques’estén des del vessant meridional de la serra de l’Albera, entre el Puig dels Pastors (1173 m) i el Pic de Sallfort (989 m), fins a la faixa de pediment del començament de la plana empordanesa. Comprèn una gran part de l’alta vall del riu Orlina i, a la part meridional, la capçalera del Merdanç.
El sector muntanyós és ple de boscos (alzines sureres, roures, faigs, bruc, estepa). Els conreus, al sector de la plana, són de secà: vinya, olivera i algun farratge. La cooperativa agrícola és una de les més antigues de Catalunya i els seus vins i olis són famosos arreu de la comarca.
El municipi té una superfície de 43,55 km² i compte amb el nucli d’Espolla, d’uns quatre-cents habitants i situat a 124 metres d’altura, i el nucli d’Els Vilars, situat a 1,5 km al nord, amb una desena d’habitants i a una altura de 242 metres.
Història
l vessant sud de l’Albera ha estat habitat des de la prehistòria, com indiquen les nombroses restes megalítiques. Aquest poblament va ser continuat, com demostra la necròpolis de la Verna, de l’edat del bronze. De restes romanes no n’hi ha, tot i que llegendàriament es diu que el general cartaginès Anníbal va travessar els Pirineus per Espolla. Més tardanes són les restes d’un castrum visigòtic al capdamunt del Castellar Gran.
El nom d’Espolla sembla que deriva d’un antropònim llatí: Podolia (pujol, turó), junt amb l’article del parlar salat es.
L’any 882 Spedolia era possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. L’església de Sancti Jacobi de Spodilia figura al document de Carles el Calb (844) en el qual es confirma la possessió de la major part dels temples d’aquesta rodalia per part del monestir de Sant Quirze de Colera.
Les primeres dades de poblament daten del segle IX i X, amb la consagració de l’església de Sant Martí de Baussitges i la inclusió d’Espolla en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Pere de Rodes. Durant l’edat mitjana i moderna va viure sent un punt estratègic de comunicació entre l’Empordà i el Rosselló a través del Coll de Banyuls, un pas que estalviava un parell de jornades si es feia el trajecte de Castelló d’Empúries a Elna. Quan la frontera va avançar fins a l’Albera encara es va fer més patent la seva posició de pas.
Espolla va gaudir d’un creixement econòmic generalitzat com a tota Catalunya durant els segles XVIII i XIX, per bé que va ser durant el segle XX que es va notar la transformació econòmica i social. A finals del segle XIX va exercir-hi com a mestre Antoni Balmanya i Ros, artífex de la creació de diferents entitats del poble, sobretot el Sindicat Agrícola que, temps a venir, es convertiria en el Celler Cooperatiu d’Espolla.
Durant la Guerra Civil, Espolla es va convertir de nou en lloc de pas, sobretot durant la retirada.
Personatges il·lustres
Antoni Balmanya i Ros – La Bisbal d’Empordà, 1846 – 1915
Fill d’una família de comerciants de la Bisbal. El 1863 va anar a Girona per estudiar magisteri i tres anys més tard ja era titulat. El febrer de 1868 el van assignar a l’escola d’Espolla on va restar fins que es va jubilar el 19 de juliol de 1908, més de 40 anys com a mestre nacional.
Josep Mallart i Cutó, Psicopedagog – Espolla, 1897 – Madrid, 1989
Era el segon de quatre germans d’una família pagesa d’Espolla on hi va néixer el 10 de juny de 1897. Iniciant de petit els seus estudis a l’escola d’Espolla amb el mestre Antoni Balmanya i Ros (1847-1915), pioner de la reforma pedagògica a Catalunya a finals del segle XIX i principis del XX, continuant després amb un altre mestre de renom com Àngel Costal i Marinel.lo (Girona, 1867 – Espolla, 1938).
Josep Antoni Coderch i de Sentmenat – Barcelona, 1913 – Espolla, 1984
Arquitecte i teòric de l’arquitectura. Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Passat el parèntesi de la Guerra Civil, on fou oficial dels sublevats franquistes, obtingué el títol d’arquitecte el 1941. És nomenat arquitecte municipal de Sitges. El 1942, al cap de dos anys de finalitzar els estudis, establí a Barcelona el seu despatx d’arquitectura.
Fàtima Bosch i Tubert – Espolla, 1957
Catedràtica del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix el Centre de Biotecnologia animal i Teràpia Gènica (CBATEG). Va néixer a Espolla l’any 1957. L’any 1996 va rebre el premi “Rey Don Juan Carlos I de Investigación Científica i Técnica para investigadores menores de 40 años”. És una autoritat mundial en investigació gènica enfront de la diabetis (diabetis mellitus) que és una de les malalties amb un procés d’expansió més ràpid en els països industrialitzats.
La Ludwig Band – Espolla, 2017
Prolífics, virtuosos i desenfadats són els tres adjectius que millor defineixen la unió entre l’Andreu, el Gabriel, el Lluc, el Quim, el Pau i el Roger. El grup, nascut al 2017 a Espolla està revolucionant el panorama català gràcies a les seves lletres agudes i el seu esperit satíric.
