Adéu, Jane!

de Cia Binomi

La història d’un pit i un homenatge a tots ells

Un espectacle que neix d’una necessitat personal de reivindicació i reconciliació.

Sinopsi

La Mariona travessa un dels moments més importants de la seva curta vida: amb només disset anys, ha de passar per l’extirpació del seu pit malalt. Durant la ressonància magnètica prèvia a l’operació, entrarem dins del seu imaginari on ella i dos estranys alter egos, ens explicaran com ha arribat fins al moment present, quins són els seus dubtes, les seves pors, les seves il·lusions, i com visualitza l’impacte que tindrà aquest fet a la seva vida. Basat en una història real –i inspirat en tantes d’altres– aquest espectacle és, també, un espai per reflexionar sobre els perills de la pressió estètica i la importància de l’acceptació i estima pròpies. És un homenatge a tots els nostres pits: estimar-los no ens hauria de suposar tants esforços.

Fitxa artística

ATENCIÓ CANVI: Degut a la pluja, l’espectacle previst pel 06/07 s’ha ajornat a una nova data. Tothom qui ja tingués entrada podrà accedir a la nova funció

En cas de no poder assistir, es pot demanar canviar l’entrada per un altre espectacle o sol·licitar la devolució dels diners.

Cal escriure a taquilla@fastemporda.cat abans del 15 de juliol. 

Premi Xarxa Alcover de la Mostra Igualada

Premi al Millor Espectacle per a Joves de la Mostra Igualada

Dramatúrgia

Clara Moraleda

Direcció

Clara Moraleda i Juanjo Marín

Repartiment

Clara Moraleda, Joana Roselló i Laura Dorca

Assistècia de moviment

Ana Pérez

Disseny de llums

Sergio Roca

Disseny de so i enregistraments

Cesc Martínez

Producció

Binomi

Distribució

Cristina Ferrer (Tot Produccions)

Agraïments:

Sala Flyhard, L’Excèntrica i Pitagoralife.

A totes les persones que han confiat en aquesta funció. Especialment, als Clandestins, per haver contribuït al seu naixement; i al Juanjo Marín, per impulsar-me a fer-la créixer

Adéu, Jane! neix d’una necessitat personal de reivindicació i reconciliació: Quan era adolescent vaig haver d’acomiadar-me d’un dels meus pits. En aquell moment, el meu major complexe era aquest pit. La meva relació amb ell no era gens sana. M’avergonyia. No l’ensenyava a ningú. No parlava d’ell a ningú. Era el meu secret més gran.

Amb els anys, he conegut moltes noies i moltes dones que tenen -o han tingut- la mateixa relació turbulenta amb els seus pits. Moltes vegades, amb uns pits sans. Sans… però no «perfectes». Els pits, per una dona, són una part del cos molt important, amb la que mantenim una relació molt particular. Socialment, però, aquesta relació no s’ha cuidat gens. Al contrari: vivim engabiades en un imaginari de cossos poc realistes, bombardejades amb imatges que ens diuen «com hauríem de ser». Les nenes creixen mirant-se al mirall espantades, per enfadar-se després, i acabar amagant o dissimulant tot allò que no els agrada de si mateixes. Necessitem visibilitzar la diversitat dels cossos -dels pits, en aquest cas-, apreciar-ne la bellesa i, sobretot, aprendre a relacionar-nos amb ells d’una forma sana, des de l’acceptació i l’estima pròpies.

Adéu, Jane! em va venir al cap dins d’un escàner, mentre em practicaven la ressonància magnètica prèvia a la quarta operació del meu pit. La vaig començar a treballar amb els Clandestins, un grup d’alumnes d’interpretació, al centre d’arts escèniques L’excèntrica. El resultat i el feedback rebuts van ser emocionants i encoratjadors. Els cursos següents vaig seguir-la treballant amb altres grups d’alumnes de la mateixa escola. Finalment, i juntament amb Juanjo Marín, hem decidit fer un pas més i professionalitzar l’espectacle.

Clara Moraleda
(Text de l’autora)

Altres espectacles del FASTT :