Veus que no veus

de Cia. Pepa Plana

A partir dels anomenats números clàssics, ja va sent hora que algú hi posi la versió en femení. Com canvien i quin significat agafen quan es juguen des de dues pallasses en comptes de dos pallassos?

Sinopsi:

Presentem la versió femenina de les anomenades “entrades clàssiques”, els números que inicien un espectacle o enllacen escenes. Com canvien i quin significat prenen quan es juguen des de dues pallasses en comptes de dos pallassos? 

La companyia de Pepa Plana sempre ha reivindicat la figura de la pallassa i ara presenta els números circenses més clàssics. Es tracta de riure? Sí, però no només d’això, sinó de parlar, jugar i, potser, mossegar.

Nota del director, Joan Arqué:

Veus que no veus és un espectacle de Pallasses. Vull dir que són Pallasses utilitzant el llenguatge de Pallasses pera explicar-nos una història que en si mateixa comporta dins seu unes quantes petites històries més, és a dir…les “situacions”… situacions que esdevenen potser els moments més importants d’aquets trajecte còmic i poètic. En el món d’aquestes pallasses, transitar per aquestes “situacions” esdevé una aventura, una peripècia vital que més que marcar l’esdevenir de la nostra història marcarà l’esdevenir de les seves vides. Res és tan senzill i aparent com sembla…ni res és tan impossible que la seva magnificència no pugui superar.

FITXA ARTÍSTICA

Pallassa Augusta

Pepa Plana

Pallassa Blanca

Clara del Ruste

Direcció

Joan Arqué

Escenografia

Xavier Erra

Assistent direcció

Inés García

Vestuari

Rosa Solé / Imma Ebjol

Coreografia

Roger Julià

Il·luminació

Yuri Plana

Música

Lluís Cartes

Música i veu a Tirallonga de monosíl·labs

Rosa Pou

Fotografia

Aureli Sendra i Tony Lara

Producció

Cia. Pepa Plana