Agullana
El municipi d’Agullana se situa en un punt de la geografia entre l’Empordà i el Vallespir (França). Fins de la serra de l’Albera (en el punt més occidental), la vila d’Agullana és situada a la confluència del Guilla amb el torrent del Gou i té agregat el poble de l’Estrada i una quarantena de masies disperses.
La zona nord és la més muntanyosa i està poblada de suredes, alzinars i algun bosc de castanyers en les zones més altes. La part més cap al sud i l’est hi ha la zona de conreus. La seva història certifica que és una terra de pas: té dins seu dos colls importants, el del Portell, a l’extrem oriental, i el de Manrella, a l’oest.
Curiositats
Agullana fou un important centre de la indústria del suro, sembla que fou la primera població on, pels volts de 1750, es començà a treballar el suro i a principis del segle XX hi havia fins a quaranta fàbriques dedicades. Durant l’època de màxima esplendor de la indústria surera es publicà el periòdic “El tap de suro”.
Repartits d’una manera gairebé estratègica dins el nucli urbà, Agullana té un seguit d’edificis modernistes que en bona part són els que li donen caràcter. El modernisme hi arriba a l’inici del segle XX i es tradueix en unes quantes obres d’ús particular: el xalet dels Gomis –avui Parellada-, can Vidal, ca l’Estela, i un seguit d’obres de tipus social: el Grup Escolar, l’asil Gomis i el cafè La Concòrdia.
En algun moment a Agullana se l’ha anomenat “el petit Madrid”. Els carrers tenen un aire molt més urbà del que cal esperar d’un poble petit, i a més de posar en evidència diferents èpoques d’eixamples successius i un passat econòmic brillant, denoten una ferma voluntat d’antiruralisme urbanístic.
A Agullana hi ha l’Exposició permanent que pretén donar a conèixer la importància i transcendència de l’exili cultural català de 1939.
El municipi d’Agullana va quedar molt afectat per l’èxode massiu de milers d’exiliats durant els darrers dies del gener de 1939 i els primers dies de febrer. Tota la zona s’omplí de milers de persones que volien creuar la ratlla fronterera per tal de fugir de l’ofensiva franquista.
Agullana acollí diferents dependències governamentals i gent refugiada. El mas Perxés, situat en el terme municipal, però un xic allunyat del poble, es convertí aleshores en un indret de refugi que esdevingué mític. Condicionats per la Generalitat de Catalunya, s’hi van poder instal·lar nombrosos escriptors i intel·lectuals, molts dels quals van deixar un testimoni escrit molt punyent de la seva experiència i dels seus sentiments en aquells moments tan tràgics. El mas Perxés es convertí, així, en el gran símbol de l’exili cultural.
