Garrigàs

Publicado por Fastt en

El terme municipal de garrigàs té una extensió de 19 km2 i 101 m d’altitud.

En fromen part els nuclis de Garrigàs, Arenys d’Empordà, Ermedàs, Tonyà i Vilajoan

Els límits del terme municipal són al nord amb Vilamalla, a l’est amb Siurana, Palau de Santa Eulàlia i Sant Mori, al sud amb Vilaür i a l’oest amb Bàscara, Pontós i Borrassà. Té agregats els nuclis d’Arenys d’Empordà, Ermedàs, Tonyà i Vilajoan.

Gastronomia

Popularment es considera que els plats típics d’aquest municipi són el “platillo” d’ànec, el farcit de pomes i, sobretot, la botifarra dolça.Antigament, per l’aplec de Santa Llúcia de Tonyà, els romeus que hi acudien recollien farigola, romaní i herbes aromàtiques, en feien una gran foguera i la mantenien encesa davant l’ermita durant tot el dia. Es tractava de perfumar-se amb l’olorós fum que desprenia la foguera, perquè d’aquesta manera, segons creença popular, s’enfortia la vista i la santa els guardaria i protegiria del mal d’ulls.

Curiositats

Actualment, entre Garrigàs i Tonyà, hi ha una zona que es coneix com “les passadores”. Aquest nom s’originà en els temps en què la pesta negra feia estralls entre la població empordanesa: aquest indret va ser utilitzat per la gent de Garrigàs i rodalies per “passar” aliments al municipi veí de Siurana d’Empordà que havia quedat aïllat per l’alt índex d’infecció dels seus habitants.

Personatges il·lustres

Aurea de Sarrà, la dansa clàssica

Áurea de Sarra havia nascut a Barcelona l’any 1889, però passava els estius a la propietat t que la seva família posseïa a
Arenys d’Empordà.

La ballarina va rebre una educació adient al seu món d’adopció, i la sardana, en aquells moments en procés de convertir-se en símbol nacional, la va atraure poderosament. La dansa va apassionar tant que va considerar-la la forma més adient per expressar-se. Però aquesta afició no era ben vista i la noia va haver d’esperar a ser major d’edat -25 anys a l’època- per poder practicar obertament la seva irrenunciable passió. Admirava Isadora Duncan, l’americana que ensenyava i ballava a Rússia, i volia alliberar el ballet del llast romàntic; Àurea també va abandonar els encotillaments i  va lluir el cos a penes cobert amb una túnica clàssica. Va ser anomenada “gran tràgica de la dansa”, i va ser admirada i rebuda per pels reis anglès, belga i egipci i pels dictadors Mussolini i Pàngalos. A casa, Josep Puig Pujades va recomanar-la a Carles Rahola i Josep Pla la va veure ballar a Palafrugell. Ja tenia un fill, Albert (1922), i el 1934 es casa amb José Francés, acadèmic madrileny, que l’afilla. Abandonats els escenaris, van viure, els hiverns a Madrid i els llargs estius a Arenys. Quan Francés va morir, Àurea s’instal·la a Arenys fins que mor ella el 1974; va ser enterrada al costat de la seva agermanada Emília al cementiri del poble. (Resum de Benvolguts Absents II, 2004). Més informació al següent enllaç.

Salvador Puig, home de teatre

Salvador Puig (Barcelona, 1967 – Garrigàs, 2016),va deixar els estudis de Filologia Anglesa, va diplomar-se a l’Escola de Teatre i va instal·lar-se a Can Coll a finals dels noranta. Va treballar en activitats relacionades amb la interpretació: a la Fundació Altem, en atenció sanitària i hospitalària, i d’animador i guia turístic. Va ser coordinador de projectes de l’ONG Pallassos sense fronteres amb els quals el 2002 va passar deu mesos a Nicaragua on va crear la Carpa-Escuela de Circo de Managua de la qual se’n va sentir molt orgullós. Va ser promotor de l’Acció Teatral de l’Alt Empordà i organitzador de la Mostra de Tallers de Teatre a l’Alt Empordà. Va ser actor, director i professor de teatre en escoles, i va participar en la representació de Mare coratge amb el grup La Funcional.

Va fer de professor de teatre al poble i de les seves classes n’ha sortit el “Grup Teatral el Basterral” de Garrigàs.

Visita les xarxes socials del poble

Categorías: Municipis