Vilanant

Publicat per Comunicació FASTT el

Vilanant

El testimoni més antic de la presència humana a l’actual terme de Vilanant data del 2440-1800 aC, amb la trobada una destral plana de bronze i el 966 apareix escrit per primera vegada el nom del poble.

Vilanant va formar part del comtat de Besalú (fins a 1111), de la sotsvegueria de Besalú (fins a 1716) i del corregiment de Girona (17161833). Del domini reial va passar als Palau (progressivament, entre 1359 i 1363) i als seus hereus successius (els Vallgornera, els Salbà, creats marquesos de Vilanant el 1682, els Ponts de Mendoza, comtes de Robres, els Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i els Silva, ducs d’Híxar) fins a l’extinció de les senyories feudals al segle XIX.

La fil·loxera provocà, en part, una greu crisi demogràfica a finals del segle XIX, que s’ha mantingut durant un segle. Des de finals del segle XX s’ha iniciat una lenta recuperació, afavorida per la instal·lació de nous residents.

L’economia es fonamenta en l’agricultura (cereals, llegums, farratges per al bestiar, hortalisses), la ramaderia (porcs, vedells, ovelles, aviram) i, darrerament, també en el sector de la construcció. Hi ha pedreres de marbre roig a Mas Genover. Les antigues explotacions d’olivera (que alimentaven molts trulls) i de vinya s’han anat abandonant.

Edificis i espais interessants

L’església de Santa Maria de Vilanant està situada enmig del poble, en una zona elevada. L’edifici era originalment una construcció preromànica i la seva construcció data entre els segles IX i X, i apareix documentada des del 1018. 

La Garriga és un paratge dibuixat per les construccions de pedra seca. L’home ha dominat i conreat el pendent i el pedregós terreny calcari a còpia de construir marges, clapers, camins i barraques amb les pedres que treien de les parcel·les per poder-hi conrear vinyes, oliveres i fruiters de secà. Tot allò que l’home no conreà son zones de garric.

Publicacions

Vinanant ha plasmat la seva bibliografia en dos llibres:

Vilanant, de Pere Borrat i Antoni Egea (Quaderns de la Revista de Girona)

Les barraques de Pedra Seca de la Garriga d’Empordà, de Jenar Fèlix Franquesa (Editorial Brau)

Visita les xarxes socials del poble

Categories: Municipis